Els inicis
No es pot iniciar una introducció a la història de Juniors M.D. de València sense començar pels seus orígens en les joventuts d'Acció Catòlica. Sempre s'havia tingut una preocupació per la formació de xiquets i adolescents que passarien a integrar les joventuts de l'organització. Açò es va concretar en una secció específica, integrada en els centres parroquials, cridada Aspirantado. La crisi que va afectar a A. C. a mitjan anys 60 va fer plantejar un impuls reorganitzador en el que era el Aspirantado, incorporant activitats d'aire lliure i la pedagogia activa, passant a denominar-se “Moviment Junior d'A. C.” (1966). Com a elements identificatius, els membres d'aquest moviment vestien un uniforme, format per camisa, pantalons i gorra. Aquest uniforme es va mantenir durant anys i avui en alguns centres encara es manté la camisa com a element identificatiu.
En la Diòcesi de València la transformació en el Moviment Junior es va realitzar sense dificultats i van aparèixer centres en moltes parròquies. La situació en la qual es trobava en aqueix moment l'Acció Catòlica, va afavorir l'autonomia del moviment enfront de la resta de l'organització, i en concret en la Diòcesi de València es va treballar reforçant l'estructura interna i millorant la seua eficàcia.
Els canvis que van afectar a la societat en els anys 80 van afectar també al Moviment Junior d'A. C. a València. Es va reforçar progressivament l'autonomia de la delegació valenciana, visible en la formació dels seus membres i en l'ampli grau d'autonomia organitzativa dels seus centres. Era una època de forts canvis socials que van portar a situacions problemàtiques a molts centres dins de les seues parròquies, a reorganitzar el Moviment en comarques en lloc d'en vicaries i fins i tot va provocar que la responsabilitat diocesana del Moviment quedara en mans d'una coordinadora formada per representants de cadascun dels centres existents. La situació era complicada, confirmant-se a València en l'Assemblea General de la tardor de 1980. Va sorgir en ella un sector, amb D. Jesús Quinzá al capdavant, que ressaltava la falta d'eficàcia de la coordinadora en l'adreça del Moviment. Aquest mateix sector es va reunir posteriorment amb el qual era en aqueix moment consiliari del Moviment, D. Vicente Folgado, plantejant-se una alternativa a la coordinadora en la Diòcesi, que va comptar amb el suport de l'Arquebisbe D. Miguel Roca.
Com a conseqüència es va obrir un procés de presentació d'aquesta alternativa per tots els centres de la Diòcesi, amb un alt grau d'acolliment, que va culminar en una Assemblea que va congregar als centres que estaven d'acord amb la proposta.
Fruit d'aquesta assemblea va ser la redacció d'un reglament intern “ad experimentum” per al bienni 1982-1983 a fi d'aclarir la nova situació però sense la intenció de crear un moviment diferent al que existia. Així, es va nomenar el 25 de març de 1982 a D. Jesús Quinza com a president de la comissió diocesana de l'encara “Moviment Junior” d'A. C. *Quinzà va centrar els seus esforços a facilitar el diàleg entre els centres, afavorir l'estructura organitzativa entorn de les vicaries i aclarir la situació amb el moviment estatal, al marge del com s'havia estat treballant.
A mitjan 1982 va tenir lloc una reunió amb els òrgans estatals d'Acció Catòlica en la qual se sol·licitava continuar treballant dins de la seua estructura però mantenint línies específiques de treball. Entre elles destacava una que provocava majors discrepàncies relacionades amb l'orientació del Moviment: a València es dirigia cap a xiquets i adolescents sense distinció d'origen social, mentre que les directrius estatals la marcaven exclusivament cap als de classe obrera.
La resposta des de la comissió estatal va arribar la Nit de Nadal de 1982; en ella es considerava que el funcionament de la seu de València quedava fora del moviment de l'Acció Catòlica. Açò va obligar a replantejar-se el full de ruta traçat, ja que es va considerar irrenunciable la vocació parroquial i diocesana del moviment davant l'opció de classe imposada des del moviment d'Acció Catòlica ja que açò suposava que la majoria de centres existents havien de desaparèixer.
Esta clara identitat, treballada des de les vicaries i recolzada per tots els centres (al costat de la iniciativa del llavors arquebisbe de València, Rnd. Sr. D. Miquel Roca Cabanellas i del vicari general Rnd. Sr. D. Rafael Sanus Abad) va fer possible iniciar un procés de transició cap a la creació d'un nou moviment. En aquesta nova etapa Quinzá va renunciar al càrrec abans de ser aprovat definitivament el nou Moviment.
La consolidació d'un projecte
Durant els primers deu anys es va donar la consolidació de la nova orientació. Juniors M.D. es va convertir en una sòlida realitat dins de la Diòcesi i va començar a ocupar el seu lloc entre les associacions juvenils de la societat valenciana.
Per a entendre el procés s’han de tenir en compte una sèrie de referències. S'havia de consolidar una certa unificació metodològica i d'objectius del Moviment. En maig de 1986 es publicà el document “Etapes de formació de Juniors M.D.”, que proporcionava una referència clara quant al mètode de treball que havia de seguir-se amb els xiquets i adolescents, i que més tard acabaria convertint-se en el projecte educatiu del moviment. Aquest document coincideix en el temps amb la creació de “Juniors Escola d'Animadors” (JEA), una eficaç eina per a la unificació de criteris en la formació dels educadors.
Tota aquesta activitat requeria una explicació clara dels aspectes propis del moviment. Així doncs, es va editar en 1989 la publicació “Trets d'Identitat“ que plantejava clarament la finalitat, el Projecte Educatiu, la metodologia, els membres i els trets d'identitat propis de Juniors M.D. Exceptuant revisions d’escassa entitat, aquesta ha estat la base que ha identificat el Moviment al llarg de la seua història.
Tot aquest treball s'anava completant amb les Campanyes Diocesanes d'Animació que van començar a realitzar-se partir de 1987 i, juntament amb elles, es van realitzar diferents publicacions periòdiques com “El Áncora” i “El Cartell Juniors”.
L'aplicació de la pedagogia activa com a base i fonament del treball de Juniors M.D. remarcava la necessitat de crear recursos i infraestructures que facilitaren la realització d'activitats. Aquest fet situava el Moviment dins de la realitat associativa valenciana, servint de coordinació entre els centres i potenciant el sentit de pertinença dels seus membres al Moviment. Així doncs, es va desenvolupar i promoure la Seu Diocesana, centre administratiu del Moviment que és alhora Centre d'Informació Juvenil (1989). Les accions dutes a terme van ser moltes i diverses: es va rehabilitar per al seu ús l'alberg El Reatillo (1988); es va fomentar la realització dels Dies Juniors de Vicaria que van culminar amb el I Dia Juniors Diocesà (1997); es realitzaren cursos bàsics i monogràfics a través de JEA; es va dur a terme l’actualització cap a les noves tecnologies (pàgina web, publicacions en suport informàtic...); participació en els consells de joventut, plataformes de voluntariat, etc.
Nou mil·leni
La realitat que s'observava als centres a la fi dels anys 90, i coincidint amb la preparació de l'Any Sant Jubilar del 2000, va fer replantejar-se la formació a través de les campanyes anuals. Es van reconvertir així en Campanyes Diocesanes de Formació, juntament als materials específics per a temps litúrgics. Aquestes han servit com complement a la formació cristiana dels educadors del Moviment, inicialment com preparació al Jubileu del 2000 i posteriorment como formació bàsica cristiana.
La crisi de participació dels joves en l'Església i en la societat en aquests anys va fer que els responsables de Juniors Moviment Diocesà es plantegen la necessitat de revisar en profunditat el Projecte Educatiu i, amb ell, els Trets d'Identitat del Moviment. S'estava iniciant aquesta revisió quan l'Arquebisbe de València, l’Excm. i Rvdm. Sr. N’Agustín García-Gasco Vicente, els va convidar a desenvolupar una ampliació del Projecte Educatiu des de la infància i adolescència fins a la joventut.
Aquesta important tasca es va assumir mitjançant un procés que requeria la seua adaptació a la nova realitat social de la Diòcesi de València. Es va produir llavors un necessari replantejament de finalitat i objectius, una adaptació del projecte educatiu i una actualització de la identitat del Moviment, que va culminar en la nova presentació dels Trets d'Identitat (Assemblea General del 24 de novembre de 2002). Per causa d’aquesta adaptació a la realitat es va iniciar la utilització del nou plantejament del Projecte de Juniors Moviment Diocesà, preparant-se els materials de treball i de recolzament a l'educador per a la millor aplicació del projecte (Presentació en l'Assemblea General del 2 d'Octubre de 2004). Per a comprovar el funcionament del Projecte i desenvolupar els materials de treball es va contar amb la col·laboració de diversos centres, que es van anomenar "centres pilot” (2003-2004). A partir d’aquest moment el Projecte de Juniors Moviment Diocesà i la revisió dels Llibres de Projecte comencen el seu camí.
25é Aniversari
Cap a l'any 2005 va sorgir la inquietud de celebrar el 25é aniversari de la fundació diocesana de Juniors. Però, a diferència del 15é aniversari que va tenir lloc durant el curs 1997-1998, en aquesta ocasió es va pretendre aprofitar la circumstància per a donar-li un renovat impuls al Moviment. Per a això, es va proposar entre els seus objectius una revisió de la identitat juniors, una major projecció social, involucrar a les famílies en el projecte junior i afavorir la reconciliació del Moviment amb el seu passat.
Amb el lema de la Campanya d'animació i formació "25 Sempre Units!", l'aniversari es va donar per inaugurat coincidint amb la celebració de Sant Mauro, patró del Moviment, el novembre de 2006.
Durant tot un curs se celebraren nombroses iniciatives a nivell diocesà, de Vicaries i Zones, així com també per part de molts centres.
Destaquen la Trobada Diocesana de Joves dirigida als educadors juniors i la Trobada Sempre Units! que va tenir lloc e l’11 de novembre de 2007 a València, en la qual van participar prop de 9.000 juniors entre xiquets, educadors, consiliaris i famílies de totes les generacions i que va tenir el seu moment més important amb la celebració de l'Eucaristia d'acció de gràcies presidida per l’Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe N’Agustín García-Gasco.
El 25é aniversari va ser clausurat un any després coincidint també amb la celebració de Sant Mauro d'aquest mateix any, i ho va fer amb la publicació de la Carta Sempre Units! que recull les aspiracions per al futur de tots aquells qui formem part de Juniors.
Els fruits de l'aniversari van ser molts, per exemple una major consciència de la implicació de les famílies en la vida i missió de Juniors creant l'Equip Diocesà de Famílies per a promoure la seua participació.
També, va gaudir d'un renovat impuls el treball dels Consiliarios des de la refundació de l’Equip Diocesà de Consiliaris i la II Trobada Diocesana de Consiliaris i Caps de Centre que va tindre lloc a Moncada en 2010.
Alhora es van revisar els documents més importants per al nostre Moviment com són el Llibre de Trets d'Identitat, la nova versió de la qual va ser aprovada per la Comissió Diocesana en 2008; el Projecte Educatiu, els Ritus i els Estatuts, amb la finalitat de consolidar un nou model de participació en què els protagonistes del Moviment foren els centres.
També mereix especial atenció la participació des d’aquell moment de nombrosos educadors de generacions anteriors que, representats pels seus Presidents Diocesans respectius, han començat a prestar una important col·laboració amb el Moviment donant lloc a la creació de la Delegació Sant Mauro i als premis que duen el seu nom.
Durant aquests últims anys, Juniors ha reflexionat sobre la crisi del compromís cristià dels joves proposant la temàtica de les Campanyes durant el trienni 2006-2009 relacionada amb el compromís per la fe, l'Església i la societat.
Una de les conseqüències d'aquesta proposta pel decidit ímpetu missioner de Juniors va ser l'inici d'un projecte de col·laboració amb el moviment Coeurs Vaillants-Animes Vaillantes de la diòcesi de Kara a Togo (Àfrica) i la revisió de l'acció social dels centres en el seu entorn més immediat.
Finalment, i com a testimoni d'aquesta renovació, en l'any 2007 va ser beneïda la nova Seu Diocesana situada en el barri de Benimaclet de València ocupant de nou un espai cedit per l’Arquebisbat.
Amb el nomenament D’En Carlos Osoro Serra com a nou Arquebisbe a mitjan any 2009, s'inicia una direcció pastoral que, com sempre, seguirà impulsant l'acció de Juniors en el futur.
En definitiva, Juniors Moviment Diocesà ha sabut superar dificultats, adaptar-se i enriquir-se en cada moment de les propostes educatives que han anat sorgint. Un objectiu comú i una metodologia concreta han convertit aquest Moviment en una clara realitat de la Diòcesi de València.
És un moviment que evoluciona i s'adapta a les realitats que va trobant-se al llarg dels anys; i amb una direcció clara: desenvolupar projectes, innovar i actualitzar activitats, potenciar la identitat, obrir nous horitzons, deixar les portes obertes a nous plantejaments, a noves idees..., un treball de futur amb el mateix estil de sempre, el de Jesucrist. Juniors, sempre units!
Campanyes y Càrrecs
Campanyes
Estem plens de vida (87-88)
Creixem junts (88-89)
Eixim fora (89-90)
Correm la veu (90-91)
Día a día en misión (91-92)
Volem viure així (92-93)
Per un futur solidari (93-94)
Viure des de la parròquia (94-95)
Anem tots (95-96)
A viure l'estil (96-97)
Guiats per l'esperit (97-98)
Pare del cel i de la terra (98-99)
Jubileu (99-00)
Sou el cor jove de l’Església (00-01)
Sentinelles del matí (01-02)
Volem vore a Jesús (02-03)
Cridats a viure en l'amor (03-04)
En el Teu nom (04-05)
Fent Família (05-06)
25 Sempre Units (06-07)
Tu, el Camí, la Veritat i la Vida (07-08)
Pensaven i sentien el mateix. Fets, 4.43 (08-09)
I la ciutat s'omplí d'alegria. Fets 8.8. (09-10)
I ara, escolta. Dt. 4,1 (10-11)
Presidents Diocesans
En Vicente Pascual (1983-1993)
N’Antonio Molins (1993-1996)
En José Ramón Navarro (1996-2000)
En Virgilio González (2000-2006)
En Carlos Chova (2006-...)
Al costat d'ells, cal reconèixer el treball inestimable de les Comissions Executives i Comissiones Diocesanes, sempre acompanyades i guiades pels qui han estat Consiliaris Diocesans del Moviment
Rnd. En Vicente Folgado (1979-1983, 1989-1992)
Rnd. En Paco Revert (1983-1986)
Rnd. En José Verdeguer (1986-1989)
Rnd. En Feliciano Ugalde (Viceconsiliari) (1988-1995)
Rnd. En Rafael Cerdà (1992-1995)
Rnd. En Ricardo Estrems (1995-1999)
Rnd. En Vicent Pla (1999-2007)
Rnd. En Francisco Martínez (2007-...)